Páginas

martes, 28 de enero de 2014

El cicle Territori en Dansa arriba de nou a la Taxonera

El projecte Territori en Dansa convoca la seva segona edició desprès de l'èxit del darrer any. El Centre Cívic de la Taxonera torna a apostar per aquest cicle anual de dansa que es celebrarà del 14 al 16 de març. Aquest iniciativa té l'objectiu de mostrar la dansa com una activitat participativa i com una forma de interacció i d'expressió social a través del nostre cos. El cicle proposa passar un cap de setmana envoltats de dansa i d'arts escèniques de tot tipus.

De divendres a diumenge es duran a terme activitats ben variades: espectacles, master-class, workshops, un concurs de dansa, projeccions i exposicions fotogràfiques, entre altres. Totes les activitats són totalment gratuïtes.

Territori en Dansa 2013. Foto: C.C. Taxonera
Aquest any el projecte ha agafat més embranzida i començarà amb una flashmob, organitzada per Paqui Castillo i Berta Bastús, que es realitzarà per diferents localitzacions del barri i que anirà avançant fins arribar a l’entrada del Centre Cívic del barri.

Més endavant us anirem explicant algunes de les activitats més populars del cicle.

No perdeu l'oportunitat de participar-hi!





domingo, 26 de enero de 2014

Tot torna a començar

Després de mesos sense actualitzar ja anava sent hora. Ha començat un nou any ple de nous projectes que afrontar i, que de ben segur, ens portaran molts bons moments. Les Taxodance afrontem un nou curs i així el volem començar amb vosaltres:

Foto: Javier Chamizo
La llibertat està en la dansa. Quan sentim la música deixem de banda el soroll de l'exterior i ens endinsem en un univers paral·lel, on els problemes deixen de tenir sentit, on la màgia de la melodia ho avarca absolutament tot. Quan ballem sentim la llibertat del nostre cos que es compon d'impulsos, de recepcions, d'estímuls, de inèrcies... Només queden els sentiments. No ens importa com sigui la música, lenta o rítmica, el nostre moviment ens duu a un món lliure on tot és segur.

Foto: Javier Chamizo
El millor de tot és que no estem soles, ballem juntes, no es veu, però entre nosaltres existeix un fil d'unió invisible i fort que fa que totes ballem al mateix compàs. Cadascuna ho fa com sap, millor dit, ho fa com ho sent. No ens condiciona ni l'edat, ni els gustos, ni les creences... El més important és que quan la música sona el temps només és nostre. El moviment és intens i costós. La adrenalina està pels núvols i l'ambient s'ha contagiat de la nostra felicitat.


Quan la música para, tot torna a la realitat, però a una realitat ben dolça. Tot són rialles, xiuxiuejos a cau d'orella, mirades massa còmplices, moviments que ho diuen tot, interrupcions properes... i així, els minuts s'esvaeixen mentre nosaltres seguim en la nostra realitat.

Foto: Javier Chamizo